diumenge, 5 d’octubre del 2008

Silenci!

Lloc: Joensuu
Estat del cel: ennuvolat amb alguna clariana
Temperatura: 9ºC (tot un luxe)

La societat finlandesa és silenciosa per definició. És un tòpic? si. És cert? també. Normalment sempre es diu que les països, com més al sud més sorollosos són. Tot i que crec que és relatiu i no em convenç massa, això pot ser força cert. Bàsicament perquè les societats del nord sembla que es prenguin la vida d'una manera més reflexiva i serena, sense posar-hi tants nervis ni gastar-hi energia.

El cert és que es respira un ambient de silenci i tranquilitat que a vegades pot sorprendre. La ciutat és un nucli relativament gran però el transit és mínim. Ho aquesta és la sensació que dóna. La gent condueix de manera ordenada, a una velocitat bona, però sense estressar-se com al nostre país, sense fer gaire fressa. Caminant pel carrer els grups de gent amb qui et creues parlen en un volum de veu baix, tant que a vegades et fa la impressió que xiuxiuegen perquè no els sentis o per no molestar-te. Només algun grup nombrós d'adolescents produeixen algun soroll destacable.

Hi ha silènci pels camins del campus, als passadissos de les facultats, inclús a dins dels menjadors a hora punta del migdia el volum de so és més aviat suau.

Fins i tot, potser ja arribant a un nivell de paranòia meva preocupant, diria que els gossos no borden! Bé, no és que no bordin gens però juraria que molt menys que a Catalunya. No borden pels carrers quan passegen. Sembla com si el caràcter fred dels seus amos se'ls hagués contagiat, caminen tranquilament.

De totes maneres també hi ha alguna excepció sempre hi ha i els bars i pubs musicals de nit en són un exemple (però que confirmarien la regla).

...i com que imatges de silènci no en tinc poso aquestes, que vaig disparar l'altre dia fent una sortideta en bicicleta amb uns companys. Si més no el l'indret transmetia tranquilitat.





P.s.: Qui deia que els erasmus tenien la vida regalada i no estudiaven? Fals, senyors, fals!