dimecres, 24 de setembre del 2008

No tot podia ser perfecte a Finlàndia

Lloc: Joensuu
Estat del cel: Matí assoleiat i tarda ennuvolada.
Temperatura: 13ºC (estem en una setmana força càlida)

Com ja sabreu ahir es va produïr un tiroteig en un centre de secundària de formació professional Kauhajokit, Finlàndia. Un estudiant va entrar armat dins del centre educatiu i sembla que va disparar indiscriminadament contra altres estudiants. En acabar es dispararia un tret al cap. Finlament el nombre de víctimes mortals va ser de deu, més l'agressor.

Per a més informació sobre els fets llegiu la notícia publicada a l'Avui al respecte.

No era el primer cop que passava, durant l'anterior mes de novembre hi havia hagut un altre tiroteig a un institut de Tuusula amb nou morts. Dos tiroteigos en un país de poc més de 5 milions d'habitants és més que una simple coincidència. I encara és més xocant tenint en compte que es tracta d'un del països del món amb un índex més elevat d'èxit escolar, i en canvi un dels més baixos en quant a delinqüència.

No pretenc treure'n l'entrellat ja que només porto tres setmanes per aquí dalt, però una idea si està prou clara: Finlàndia no és un país perfecte. Ahir va quedar demostrat que hi ha alguna cosa dins la societat "modèlica" finlandesa que no acaba de funcionar. Altres símptomes podrien ser els problemes d'alcoholisme o de ludopatia que salten a la vista (més que no pas la creença que tenim en què els suicidis estan a l'ordre del dia). És d'esperar que aquí algú hi reflexionarà a fons.

I a pesar de tot avui ha estat un dia de màxima normalitat: la ciutat, la universitat i la gent realitzaven les seves tasques amb total naturalitat. Només una gran presència de banderes a mitja asta recordava que avui és un dia de dol nacional.


Banderes a mitja asta a l'universitat

dilluns, 22 de setembre del 2008

Un dia remant

Lloc: Joensuu
Estat del cel: Tapat, tot i que el dia ha començat amb sol.
Temperatures: 12ºC (tenim uns dies càlids!)


Ahir va fer un dia inmillorable a Joensuu: sol temperatures mitjanament bones (properes a 10ºC) i amb el meu veí, en Manuel (un xic mallorquino-granadí) ens va faltar temps per aprofitar-ho. Varem llogar una barca per 25€ i ens vam fer a la "mar" (el llac és enorme i dóna per a molt. Res comparable amb l'estany de Banyoles, no cal dir-ho). Varen estar unes set hores intenses (cansadetes, molt) de remar i de fer paradetes per la costa o alguna illeta deserta per menjar i reposar. O sigui que el post d'avui serà curtet degut a unes agulletes del quinze que tinc a cada braç... uf! Però la veritat és que va valdre la pena i molt, ...i més per una persona que quasi mai havia remat com jo. Reportatge gràfic aquí:


La barca en qüestió


Típica caseta finlandesa al costat d'un llac


Foto (quasi) reversible


a través de les canyes


Un llenyetarie trempat que transportava troncs per l'aigua


A continuació podria haver penjat una imatge de les bullofes que em varen sortir a les mans, però la imatge podria resultar desagradable per gent d'estómac sensible, i podria ser denunciable.
En fi, salut a tots!

dimarts, 16 de setembre del 2008

Bosc enmig de cases o cases enmig de bosc?

Lloc: Joensuu
Estat del cel: Núvol
Temperatura: 7º


Verdes: així són les poques ciutats nòrdiques que he vist, i Joensuu diria que és inclús un cas exagerat.

Joensuu és la capital de la regió de Carèlia del Nord, dins de la província de Finlàndia Oriental, i es troba a poc més de 50km de la frontera russa. Es troba força al nord, per nosaltres: 62º 36'N. Això és a la mateixa latitud d'Alaska, dels estats del nord de Canadà (Yukon, Northwest Territories, Nunavut, extrem nord del Quebec), del sud de Gorenlàndia, del centre de la Pensínsula d'Escandinàvia i de Sibèria. És a dir: fa fred! (tot i que no necessàriament fa tan fred com a altres zones de la mateixa latitud).

La ciutat va ser fundada pels russos l'any 1848 (aquest any celebra els seu 160 aniversari) a les ribes del llac Pyhäselkä i del riu Pielisjoki. Podriem dir que no té un "barri vell" ja que el centre no trobarieu cap indici que permetés qualificar-lo així. El centre de la ciutat està format per una cuadrícula de carrers amples (tant la calçada com les aceres) al centre de la qual podem trobar Market Square. Allà s'hi troba l'edifici de l'ajuntament i altres edificis d'importància com bancs, correus, la oficina de turisme i un museu (l'edifici del Carelium), i la zona comercial. El campus universitari i la zona esportiva es troben a un costat de la zona centre. A l'entorn del centre hi ha extenses barriades residencials on viuen la majoria d'estudiants internacionals que volten per aquí.

La ciutat té tan sols uns 60.000 habitants però ocupa una extensíssima àrea, i això fa que aquí tothom (i especialment es estudiants) es desplacin en bicicleta.

Com deia al principi els arbres són per tot arreu (amb l'excepció del centre comercial i de serveis). Provablement un esquirol podria atravessar la ciutat saltant de branca en branca i sense tocar el terra. Entre un barri i el del costat és habiatual que hagis d'atravessar un bosc per arribar-hi; on no hi ha cases estrictament hi ha arbres.

Les cases tampoc tenen massa a veure amb les del sud europeu, és una arquitectura molt nòrdica... suposo.

Però suposo que el més xocant de tot és trobar bolets grossos per tot arreu o la fauna: aquí no hi ha els fastigosos coloms guarros que tot ho embruten sinó esquirols, i enlloc de gats llebres per la ciutat! ... en fi, és un altre món. Ja anirem penjant coses. De moment un perell de fotos més (si me'n surto penjant-les):

Típic caminet de bosc que porta al barri de Noljakka


Típic caminet amb típic turista


...i la riba del llac.

Apa doncs,
Hyvää iltaa! (que es noti una mica l'intensiu de finès)

dijous, 11 de setembre del 2008

Road to Finland

Lloc: Joensuu

Estat del cel: serè. Sol amb algo de vent.

Temperatura: 9ºC

Finalment he trobat un moment per escriure alguna cosa. Durant aquesta setmana i mitja (des de que sóc aquí) la meva vida s'ha tornat un pèl atrafegada. Encara no estic dins una rutina de normalitat i això pesa. He passat aquests dies fent gestions, comprant menjar i coses pel pis, participant en algun que altre “acte social”,... i caminant molt per una ciutat que és extensíssima.

Fent una mica de resum vaig marxar de Catalunya al penúltim diumenge d'agost. Allà vaig deixar-hi l'estiu, la caloreta i pràcticament el sol. Vem arribar a Vilnius, capital de Lituània, amb la intensió de fer una ruta pels paísos Bàlitcs abans d'arribar a Finlàndia. La meva mare i la meva germana em van voler acompanyar. És bona cosa que algú t'acompanyi així pots portar més equipatge i no només els 20 quilos oficials.

Balanç de baixes oficial en arribar a l'aeroport de Vilnius: 2 maletes perdudes (amb la major part de coses que m'enportava per passar l'erasmus...). Finalment després de passar 24 hores voltant en calça curta per un país on ja tothom anava abrigat de tardor (no n'hi havia per menys) varen arribar les maletes procedent de vés a saber quin país...

No val la pena entrar molt en detall del viatge, varem visitar les tres capitals Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallin (Estoina) i algun altre indret, ja que tampoc i havia temps per a més. Per Vilnius em vaig trobar l'Angela Merckel (actual cancellera alemanya) amb el seu homòleg lituà un parell de cops, és tan petita la ciutat,... si la veieu doneu-li records.

Tornant al tema són tres països que tots diferents però amb algunes característiques comunes: Són petits, amb poca població, no hi ha la immensa massa de turistes que hi ha a la resta de països a l'agost, no hi ha cap muntanya (el paisatge és extremadament pla per totes direccions). cadascun té la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua, la seva pròpia moneda, però tots comparteixen la mateixa por/odi cap a Rússia. Tots van viure la seva particular història d'ocupació soviètica (tant per les coses dolentes com també bones) i tots varen haver de guanyar-se la independència. N'estan orgullosos i sel's nota. En els pocs anys que porten d'independents han aconseguit aixecar la economia i pujar al carro de la Unió Europea. En tots tres països varem veure manifestacions diverses de suport a Geòrgia: concentracions, banderes georgianes, pancartes, pintades... Saben que ells i els ucraïnesos poden ser els següents.

Així que abans que el camarada Putin tornés a fer de les seves (és un cul inquiet) i entrés per la frontera amb els vells tancs de fabricació soviètica varem agafar un vaixell i trevassar el braç de mar que separa la capital estònia de la capital de finlandesa.I així varem arribar a Helsinki, amb poca estona per a visitar el poc que hi ha per a visitar (les coses com siguin: qualsevol ciutat bàltica és molt més maca). A mitja tarda de l'últim diumenge d'agost ja erem a l'aeroport per agafar el vol cap a la que és avui la ciutat on visc: Joensuu.

Aquí cal fer menció especial al paisatge que es veu des de l'avió sempre i quan tingueu la sort (que jo no vaig tenir) de asseure'us al costa de la finestra i que el cel estigui serè (encara més díficil d'aconseguir). Vaig poder veure potser el paisatge més espectacular que he vist mai anat en avió: una barreja de terra i llacs (no sé quin element dominava a quin). Amb la llum del sol ponent-se era impressionant!

La arribada a l'aeroport és d'aquelles mítiques: l'aeroport de Girona és enorme al seu costat. Arribant per la pista costa trobar-lo: només té un pis d'alçada amb unes lletres blaves on hi posa el nom de la ciutat. Mentre que per dins es limita a ser una sala gran on hi ha dos taules per facturar els paquets, amb dos rampes d'aquelles per on surten les maletes al costat i pràcticament res més. Mai havia tingut aquesta sensació d'arribar a un lloc tan remot (tot i que no ho sigui tant realment).

Balanç de baixes oficial en arribar en arribar a l'aeroport de Joensuu: una maleta trinxada. Les altres dues varen sortir per la rampa amb tota normalitat, però la darrera es va fer esperar per tal de donar emoció i crear el clima perfecte de pànic i incertesa. I quan ja no en sortien des de feia estona va aparèixer l'última trinxada per tots cantons, amb les coses tot caient pel terra i voleiant a voluntat divina la meva roba interior per l'interior de l'aeroport. Acabava d'arribar a la meva destinació, Joensuu.

“Benvinguts a Joensuu!” va dir amb grans alegries el conductor de l'autobús que conecta l'aeroport amb la petita ciutat, mentres entravem per la porta agafant com podiem la roba de la maleta als braços. Només diré que el seu somriure no va ser correspost en la meva cara.

L'endemà marxaven ja ma mare i ma germana, començava la experiència finesa. A veure que en surt de bo.