Road to Finland

Lloc: Joensuu

Estat del cel: serè. Sol amb algo de vent.

Temperatura: 9ºC

Finalment he trobat un moment per escriure alguna cosa. Durant aquesta setmana i mitja (des de que sóc aquí) la meva vida s'ha tornat un pèl atrafegada. Encara no estic dins una rutina de normalitat i això pesa. He passat aquests dies fent gestions, comprant menjar i coses pel pis, participant en algun que altre “acte social”,... i caminant molt per una ciutat que és extensíssima.

Fent una mica de resum vaig marxar de Catalunya al penúltim diumenge d'agost. Allà vaig deixar-hi l'estiu, la caloreta i pràcticament el sol. Vem arribar a Vilnius, capital de Lituània, amb la intensió de fer una ruta pels paísos Bàlitcs abans d'arribar a Finlàndia. La meva mare i la meva germana em van voler acompanyar. És bona cosa que algú t'acompanyi així pots portar més equipatge i no només els 20 quilos oficials.

Balanç de baixes oficial en arribar a l'aeroport de Vilnius: 2 maletes perdudes (amb la major part de coses que m'enportava per passar l'erasmus...). Finalment després de passar 24 hores voltant en calça curta per un país on ja tothom anava abrigat de tardor (no n'hi havia per menys) varen arribar les maletes procedent de vés a saber quin país...

No val la pena entrar molt en detall del viatge, varem visitar les tres capitals Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallin (Estoina) i algun altre indret, ja que tampoc i havia temps per a més. Per Vilnius em vaig trobar l'Angela Merckel (actual cancellera alemanya) amb el seu homòleg lituà un parell de cops, és tan petita la ciutat,... si la veieu doneu-li records.

Tornant al tema són tres països que tots diferents però amb algunes característiques comunes: Són petits, amb poca població, no hi ha la immensa massa de turistes que hi ha a la resta de països a l'agost, no hi ha cap muntanya (el paisatge és extremadament pla per totes direccions). cadascun té la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua, la seva pròpia moneda, però tots comparteixen la mateixa por/odi cap a Rússia. Tots van viure la seva particular història d'ocupació soviètica (tant per les coses dolentes com també bones) i tots varen haver de guanyar-se la independència. N'estan orgullosos i sel's nota. En els pocs anys que porten d'independents han aconseguit aixecar la economia i pujar al carro de la Unió Europea. En tots tres països varem veure manifestacions diverses de suport a Geòrgia: concentracions, banderes georgianes, pancartes, pintades... Saben que ells i els ucraïnesos poden ser els següents.

Així que abans que el camarada Putin tornés a fer de les seves (és un cul inquiet) i entrés per la frontera amb els vells tancs de fabricació soviètica varem agafar un vaixell i trevassar el braç de mar que separa la capital estònia de la capital de finlandesa.I així varem arribar a Helsinki, amb poca estona per a visitar el poc que hi ha per a visitar (les coses com siguin: qualsevol ciutat bàltica és molt més maca). A mitja tarda de l'últim diumenge d'agost ja erem a l'aeroport per agafar el vol cap a la que és avui la ciutat on visc: Joensuu.

Aquí cal fer menció especial al paisatge que es veu des de l'avió sempre i quan tingueu la sort (que jo no vaig tenir) de asseure'us al costa de la finestra i que el cel estigui serè (encara més díficil d'aconseguir). Vaig poder veure potser el paisatge més espectacular que he vist mai anat en avió: una barreja de terra i llacs (no sé quin element dominava a quin). Amb la llum del sol ponent-se era impressionant!

La arribada a l'aeroport és d'aquelles mítiques: l'aeroport de Girona és enorme al seu costat. Arribant per la pista costa trobar-lo: només té un pis d'alçada amb unes lletres blaves on hi posa el nom de la ciutat. Mentre que per dins es limita a ser una sala gran on hi ha dos taules per facturar els paquets, amb dos rampes d'aquelles per on surten les maletes al costat i pràcticament res més. Mai havia tingut aquesta sensació d'arribar a un lloc tan remot (tot i que no ho sigui tant realment).

Balanç de baixes oficial en arribar en arribar a l'aeroport de Joensuu: una maleta trinxada. Les altres dues varen sortir per la rampa amb tota normalitat, però la darrera es va fer esperar per tal de donar emoció i crear el clima perfecte de pànic i incertesa. I quan ja no en sortien des de feia estona va aparèixer l'última trinxada per tots cantons, amb les coses tot caient pel terra i voleiant a voluntat divina la meva roba interior per l'interior de l'aeroport. Acabava d'arribar a la meva destinació, Joensuu.

“Benvinguts a Joensuu!” va dir amb grans alegries el conductor de l'autobús que conecta l'aeroport amb la petita ciutat, mentres entravem per la porta agafant com podiem la roba de la maleta als braços. Només diré que el seu somriure no va ser correspost en la meva cara.

L'endemà marxaven ja ma mare i ma germana, començava la experiència finesa. A veure que en surt de bo.