Estat del cel: Núvol
Temperatura: 7º
Verdes: així són les poques ciutats nòrdiques que he vist, i Joensuu diria que és inclús un cas exagerat.
Joensuu és la capital de la regió de Carèlia del Nord, dins de la província de Finlàndia Oriental, i es troba a poc més de 50km de la frontera russa. Es troba força al nord, per nosaltres: 62º 36'N. Això és a la mateixa latitud d'Alaska, dels estats del nord de Canadà (Yukon, Northwest Territories, Nunavut, extrem nord del Quebec), del sud de Gorenlàndia, del centre de la Pensínsula d'Escandinàvia i de Sibèria. És a dir: fa fred! (tot i que no necessàriament fa tan fred com a altres zones de la mateixa latitud).
La ciutat va ser fundada pels russos l'any 1848 (aquest any celebra els seu 160 aniversari) a les ribes del llac Pyhäselkä i del riu Pielisjoki. Podriem dir que no té un "barri vell" ja que el centre no trobarieu cap indici que permetés qualificar-lo així. El centre de la ciutat està format per una cuadrícula de carrers amples (tant la calçada com les aceres) al centre de la qual podem trobar Market Square. Allà s'hi troba l'edifici de l'ajuntament i altres edificis d'importància com bancs, correus, la oficina de turisme i un museu (l'edifici del Carelium), i la zona comercial. El campus universitari i la zona esportiva es troben a un costat de la zona centre. A l'entorn del centre hi ha extenses barriades residencials on viuen la majoria d'estudiants internacionals que volten per aquí.
La ciutat té tan sols uns 60.000 habitants però ocupa una extensíssima àrea, i això fa que aquí tothom (i especialment es estudiants) es desplacin en bicicleta.
Com deia al principi els arbres són per tot arreu (amb l'excepció del centre comercial i de serveis). Provablement un esquirol podria atravessar la ciutat saltant de branca en branca i sense tocar el terra. Entre un barri i el del costat és habiatual que hagis d'atravessar un bosc per arribar-hi; on no hi ha cases estrictament hi ha arbres.
Les cases tampoc tenen massa a veure amb les del sud europeu, és una arquitectura molt nòrdica... suposo.
Però suposo que el més xocant de tot és trobar bolets grossos per tot arreu o la fauna: aquí no hi ha els fastigosos coloms guarros que tot ho embruten sinó esquirols, i enlloc de gats llebres per la ciutat! ... en fi, és un altre món. Ja anirem penjant coses. De moment un perell de fotos més (si me'n surto penjant-les):
Joensuu és la capital de la regió de Carèlia del Nord, dins de la província de Finlàndia Oriental, i es troba a poc més de 50km de la frontera russa. Es troba força al nord, per nosaltres: 62º 36'N. Això és a la mateixa latitud d'Alaska, dels estats del nord de Canadà (Yukon, Northwest Territories, Nunavut, extrem nord del Quebec), del sud de Gorenlàndia, del centre de la Pensínsula d'Escandinàvia i de Sibèria. És a dir: fa fred! (tot i que no necessàriament fa tan fred com a altres zones de la mateixa latitud).
La ciutat va ser fundada pels russos l'any 1848 (aquest any celebra els seu 160 aniversari) a les ribes del llac Pyhäselkä i del riu Pielisjoki. Podriem dir que no té un "barri vell" ja que el centre no trobarieu cap indici que permetés qualificar-lo així. El centre de la ciutat està format per una cuadrícula de carrers amples (tant la calçada com les aceres) al centre de la qual podem trobar Market Square. Allà s'hi troba l'edifici de l'ajuntament i altres edificis d'importància com bancs, correus, la oficina de turisme i un museu (l'edifici del Carelium), i la zona comercial. El campus universitari i la zona esportiva es troben a un costat de la zona centre. A l'entorn del centre hi ha extenses barriades residencials on viuen la majoria d'estudiants internacionals que volten per aquí.
La ciutat té tan sols uns 60.000 habitants però ocupa una extensíssima àrea, i això fa que aquí tothom (i especialment es estudiants) es desplacin en bicicleta.
Com deia al principi els arbres són per tot arreu (amb l'excepció del centre comercial i de serveis). Provablement un esquirol podria atravessar la ciutat saltant de branca en branca i sense tocar el terra. Entre un barri i el del costat és habiatual que hagis d'atravessar un bosc per arribar-hi; on no hi ha cases estrictament hi ha arbres.
Les cases tampoc tenen massa a veure amb les del sud europeu, és una arquitectura molt nòrdica... suposo.
Però suposo que el més xocant de tot és trobar bolets grossos per tot arreu o la fauna: aquí no hi ha els fastigosos coloms guarros que tot ho embruten sinó esquirols, i enlloc de gats llebres per la ciutat! ... en fi, és un altre món. Ja anirem penjant coses. De moment un perell de fotos més (si me'n surto penjant-les):
Típic caminet de bosc que porta al barri de Noljakka
Típic caminet amb típic turista
...i la riba del llac.Apa doncs,
Hyvää iltaa! (que es noti una mica l'intensiu de finès)
Hyvää iltaa! (que es noti una mica l'intensiu de finès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada