diumenge, 5 d’octubre del 2008
Silenci!
Estat del cel: ennuvolat amb alguna clariana
Temperatura: 9ºC (tot un luxe)
La societat finlandesa és silenciosa per definició. És un tòpic? si. És cert? també. Normalment sempre es diu que les països, com més al sud més sorollosos són. Tot i que crec que és relatiu i no em convenç massa, això pot ser força cert. Bàsicament perquè les societats del nord sembla que es prenguin la vida d'una manera més reflexiva i serena, sense posar-hi tants nervis ni gastar-hi energia.
El cert és que es respira un ambient de silenci i tranquilitat que a vegades pot sorprendre. La ciutat és un nucli relativament gran però el transit és mínim. Ho aquesta és la sensació que dóna. La gent condueix de manera ordenada, a una velocitat bona, però sense estressar-se com al nostre país, sense fer gaire fressa. Caminant pel carrer els grups de gent amb qui et creues parlen en un volum de veu baix, tant que a vegades et fa la impressió que xiuxiuegen perquè no els sentis o per no molestar-te. Només algun grup nombrós d'adolescents produeixen algun soroll destacable.
Hi ha silènci pels camins del campus, als passadissos de les facultats, inclús a dins dels menjadors a hora punta del migdia el volum de so és més aviat suau.
Fins i tot, potser ja arribant a un nivell de paranòia meva preocupant, diria que els gossos no borden! Bé, no és que no bordin gens però juraria que molt menys que a Catalunya. No borden pels carrers quan passegen. Sembla com si el caràcter fred dels seus amos se'ls hagués contagiat, caminen tranquilament.
De totes maneres també hi ha alguna excepció sempre hi ha i els bars i pubs musicals de nit en són un exemple (però que confirmarien la regla).
...i com que imatges de silènci no en tinc poso aquestes, que vaig disparar l'altre dia fent una sortideta en bicicleta amb uns companys. Si més no el l'indret transmetia tranquilitat.
P.s.: Qui deia que els erasmus tenien la vida regalada i no estudiaven? Fals, senyors, fals!
dimecres, 24 de setembre del 2008
No tot podia ser perfecte a Finlàndia
Estat del cel: Matí assoleiat i tarda ennuvolada.
Temperatura: 13ºC (estem en una setmana força càlida)
Com ja sabreu ahir es va produïr un tiroteig en un centre de secundària de formació professional Kauhajokit, Finlàndia. Un estudiant va entrar armat dins del centre educatiu i sembla que va disparar indiscriminadament contra altres estudiants. En acabar es dispararia un tret al cap. Finlament el nombre de víctimes mortals va ser de deu, més l'agressor.
Per a més informació sobre els fets llegiu la notícia publicada a l'Avui al respecte.
No era el primer cop que passava, durant l'anterior mes de novembre hi havia hagut un altre tiroteig a un institut de Tuusula amb nou morts. Dos tiroteigos en un país de poc més de 5 milions d'habitants és més que una simple coincidència. I encara és més xocant tenint en compte que es tracta d'un del països del món amb un índex més elevat d'èxit escolar, i en canvi un dels més baixos en quant a delinqüència.
No pretenc treure'n l'entrellat ja que només porto tres setmanes per aquí dalt, però una idea si està prou clara: Finlàndia no és un país perfecte. Ahir va quedar demostrat que hi ha alguna cosa dins la societat "modèlica" finlandesa que no acaba de funcionar. Altres símptomes podrien ser els problemes d'alcoholisme o de ludopatia que salten a la vista (més que no pas la creença que tenim en què els suicidis estan a l'ordre del dia). És d'esperar que aquí algú hi reflexionarà a fons.
I a pesar de tot avui ha estat un dia de màxima normalitat: la ciutat, la universitat i la gent realitzaven les seves tasques amb total naturalitat. Només una gran presència de banderes a mitja asta recordava que avui és un dia de dol nacional.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Un dia remant
Estat del cel: Tapat, tot i que el dia ha començat amb sol.
Temperatures: 12ºC (tenim uns dies càlids!)
Foto (quasi) reversible
a través de les canyes
Un llenyetarie trempat que transportava troncs per l'aigua
dimarts, 16 de setembre del 2008
Bosc enmig de cases o cases enmig de bosc?
Estat del cel: Núvol
Temperatura: 7º
Joensuu és la capital de la regió de Carèlia del Nord, dins de la província de Finlàndia Oriental, i es troba a poc més de 50km de la frontera russa. Es troba força al nord, per nosaltres: 62º 36'N. Això és a la mateixa latitud d'Alaska, dels estats del nord de Canadà (Yukon, Northwest Territories, Nunavut, extrem nord del Quebec), del sud de Gorenlàndia, del centre de la Pensínsula d'Escandinàvia i de Sibèria. És a dir: fa fred! (tot i que no necessàriament fa tan fred com a altres zones de la mateixa latitud).
La ciutat va ser fundada pels russos l'any 1848 (aquest any celebra els seu 160 aniversari) a les ribes del llac Pyhäselkä i del riu Pielisjoki. Podriem dir que no té un "barri vell" ja que el centre no trobarieu cap indici que permetés qualificar-lo així. El centre de la ciutat està format per una cuadrícula de carrers amples (tant la calçada com les aceres) al centre de la qual podem trobar Market Square. Allà s'hi troba l'edifici de l'ajuntament i altres edificis d'importància com bancs, correus, la oficina de turisme i un museu (l'edifici del Carelium), i la zona comercial. El campus universitari i la zona esportiva es troben a un costat de la zona centre. A l'entorn del centre hi ha extenses barriades residencials on viuen la majoria d'estudiants internacionals que volten per aquí.
La ciutat té tan sols uns 60.000 habitants però ocupa una extensíssima àrea, i això fa que aquí tothom (i especialment es estudiants) es desplacin en bicicleta.
Com deia al principi els arbres són per tot arreu (amb l'excepció del centre comercial i de serveis). Provablement un esquirol podria atravessar la ciutat saltant de branca en branca i sense tocar el terra. Entre un barri i el del costat és habiatual que hagis d'atravessar un bosc per arribar-hi; on no hi ha cases estrictament hi ha arbres.
Les cases tampoc tenen massa a veure amb les del sud europeu, és una arquitectura molt nòrdica... suposo.
Però suposo que el més xocant de tot és trobar bolets grossos per tot arreu o la fauna: aquí no hi ha els fastigosos coloms guarros que tot ho embruten sinó esquirols, i enlloc de gats llebres per la ciutat! ... en fi, és un altre món. Ja anirem penjant coses. De moment un perell de fotos més (si me'n surto penjant-les):
dijous, 11 de setembre del 2008
Road to Finland
Lloc: Joensuu
Estat del cel: serè. Sol amb algo de vent.
Temperatura: 9ºC
Finalment he trobat un moment per escriure alguna cosa. Durant aquesta setmana i mitja (des de que sóc aquí) la meva vida s'ha tornat un pèl atrafegada. Encara no estic dins una rutina de normalitat i això pesa. He passat aquests dies fent gestions, comprant menjar i coses pel pis, participant en algun que altre “acte social”,... i caminant molt per una ciutat que és extensíssima.
Fent una mica de resum vaig marxar de Catalunya al penúltim diumenge d'agost. Allà vaig deixar-hi l'estiu, la caloreta i pràcticament el sol. Vem arribar a Vilnius, capital de Lituània, amb la intensió de fer una ruta pels paísos Bàlitcs abans d'arribar a Finlàndia. La meva mare i la meva germana em van voler acompanyar. És bona cosa que algú t'acompanyi així pots portar més equipatge i no només els 20 quilos oficials.
Balanç de baixes oficial en arribar a l'aeroport de Vilnius: 2 maletes perdudes (amb la major part de coses que m'enportava per passar l'erasmus...). Finalment després de passar 24 hores voltant en calça curta per un país on ja tothom anava abrigat de tardor (no n'hi havia per menys) varen arribar les maletes procedent de vés a saber quin país...
No val la pena entrar molt en detall del viatge, varem visitar les tres capitals Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallin (Estoina) i algun altre indret, ja que tampoc i havia temps per a més. Per Vilnius em vaig trobar l'Angela Merckel (actual cancellera alemanya) amb el seu homòleg lituà un parell de cops, és tan petita la ciutat,... si la veieu doneu-li records.
Tornant al tema són tres països que tots diferents però amb algunes característiques comunes: Són petits, amb poca població, no hi ha la immensa massa de turistes que hi ha a la resta de països a l'agost, no hi ha cap muntanya (el paisatge és extremadament pla per totes direccions). cadascun té la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua, la seva pròpia moneda, però tots comparteixen la mateixa por/odi cap a Rússia. Tots van viure la seva particular història d'ocupació soviètica (tant per les coses dolentes com també bones) i tots varen haver de guanyar-se la independència. N'estan orgullosos i sel's nota. En els pocs anys que porten d'independents han aconseguit aixecar la economia i pujar al carro de la Unió Europea. En tots tres països varem veure manifestacions diverses de suport a Geòrgia: concentracions, banderes georgianes, pancartes, pintades... Saben que ells i els ucraïnesos poden ser els següents.
Així que abans que el camarada Putin tornés a fer de les seves (és un cul inquiet) i entrés per la frontera amb els vells tancs de fabricació soviètica varem agafar un vaixell i trevassar el braç de mar que separa la capital estònia de la capital de finlandesa.I així varem arribar a Helsinki, amb poca estona per a visitar el poc que hi ha per a visitar (les coses com siguin: qualsevol ciutat bàltica és molt més maca). A mitja tarda de l'últim diumenge d'agost ja erem a l'aeroport per agafar el vol cap a la que és avui la ciutat on visc: Joensuu.
Aquí cal fer menció especial al paisatge que es veu des de l'avió sempre i quan tingueu la sort (que jo no vaig tenir) de asseure'us al costa de la finestra i que el cel estigui serè (encara més díficil d'aconseguir). Vaig poder veure potser el paisatge més espectacular que he vist mai anat en avió: una barreja de terra i llacs (no sé quin element dominava a quin). Amb la llum del sol ponent-se era impressionant!
La arribada a l'aeroport és d'aquelles mítiques: l'aeroport de Girona és enorme al seu costat. Arribant per la pista costa trobar-lo: només té un pis d'alçada amb unes lletres blaves on hi posa el nom de la ciutat. Mentre que per dins es limita a ser una sala gran on hi ha dos taules per facturar els paquets, amb dos rampes d'aquelles per on surten les maletes al costat i pràcticament res més. Mai havia tingut aquesta sensació d'arribar a un lloc tan remot (tot i que no ho sigui tant realment).
Balanç de baixes oficial en arribar en arribar a l'aeroport de Joensuu: una maleta trinxada. Les altres dues varen sortir per la rampa amb tota normalitat, però la darrera es va fer esperar per tal de donar emoció i crear el clima perfecte de pànic i incertesa. I quan ja no en sortien des de feia estona va aparèixer l'última trinxada per tots cantons, amb les coses tot caient pel terra i voleiant a voluntat divina la meva roba interior per l'interior de l'aeroport. Acabava d'arribar a la meva destinació, Joensuu.
“Benvinguts a Joensuu!” va dir amb grans alegries el conductor de l'autobús que conecta l'aeroport amb la petita ciutat, mentres entravem per la porta agafant com podiem la roba de la maleta als braços. Només diré que el seu somriure no va ser correspost en la meva cara.
L'endemà marxaven ja ma mare i ma germana, començava la experiència finesa. A veure que en surt de bo.
dijous, 7 d’agost del 2008
Quatre coses sobre Finlàndia
Salta a la vista que és un lloc força diferent al nostre...
SITUACIÓ
Finlàndia (en finès, Suomi, que significa "país dels llacs"), és una república situada a l'Europa septentrional . Limita :
-Nord: Noruega
-Est: Rússia i el golf de Finlàndia
-Sud: Mar Bàltic
-Oest: Golf de Botnia i Suècia.
Aproximadament un terç del país queda més al nord del cercle polar Àrtic.L'extensió és de 338.145 km2 de superfície, inclou els 33.145 km2 d'aigües continentals, La seva capital és Hèlsinki (en finès, Helsingfors) és la major ciutat d'aquest país.La seva longitud:-1.160 Km de nord a sud.-540 Km d'oest a est.Finlàndia està dividida en 12 províncies, cada una administrada per un governador designat pel president . Les províncies són:
1. Uusimaa
2. Turku Ja Pori
3. Aland
4. Häme
5. Kymi
6. Mikkeli
7. Pohjois-Karjala
8. Kuopio
9. Keski-Suomi
10. Vaasa
11. Oulu
12. Lappi
LA BANDERA
La bandera finlandesa mostra una creu blava en un camp blanc. Té dues formes: la bandera nacional (civil) i la bandera estatal.Un poeta va descriure en 1870 la bandera "el blau dels nostres llacs i la blanca neu dels nostres hiverns"
LA BANDERA NACIONAL
Tots els seus ciutadans finesos gaudeixen del dret de fer onejar la bandera nacional.LA BANDERA ESTATAL
És igual que la bandera nacional, però, l'escut d'armes de Finlàndia està col·locat en el quadrat on es creuen els braços de la creu. La vora del quadrat és groc.
GEOGRAFIA
Finlàndia està situat al nord d'Europa, entre els 60º i els 70º de latitud. La major part del seu territori està constituït per un altiplà suaument ondulat, de roca erosionada i boscos que presenta un impressionant espectacle de turons i miralls d'aigua.Les àrees muntanyoses es troben al nord. La muntanya més alta s'anomena Haltia (1.324 m.), situada al nord-est, a la vora de la frontera amb Noruega.Finlàndia ha conservat la major part del seu entorn natural. Per això, gran part de país està coberta pel color verd dels boscos.
FLORA
Els boscos són principalment de coníferes: avets i pins. Posseeix unes 1.200 espècies de plantes, amb abundància de falgueres i més o menys 1.000 varietats de líquens.
FAUNA Destaquen l'ós, el llop, el linx i la guineu polar, habiten en les regions menys poblades.Els rens salvatges, constitueixen una espècie en perill d'extinció.Peixos d'aigua dolça: truita, lluç de riu, salmó.Peixos d'aigua salada: bacallà, l'arengada
LLACS
A Finlàndia existeixen uns 190.000 llacs, dels quals els més grans són: el Saimaa, l'Inari, el Muonio, i el Päyänne. Un sistema de canals connecten els llacs entre sí.La zona que més es caracteritza com el laberint de llacs i terra és la zona centre oest, des de la ciutat de Tempere per Jyväskylä, Kuopio, Mikkeli i Savonlinna a Lappeenranta.El llac Saimaa és el més gran de Finlàndia amb més de 4.000 Km2. Milers de illes petites, ponts i "ferris" ,i un munt de cases de estiu en les illes del llac és el paisatge típic en aquestes zones.
RIUS
Els principals rius són:Torne, Kemijoki, Muonio, Oulo: pot ser transitat per grans embarcacions.
ILLES
Hi ha aproximadament 30.000 illes fora de la costa finlandesa, sobretot al sud i sud-oest i els llacs interior contenen unes 98.000 illes.L'arxipèlag de les illes Aland, en el mar Bàltic, al sud-oest, està constituït per unes 6.500 illes.
CLIMA
Els estius són temperats i els hiverns són molt freds ja que Finlàndia és molt a prop del Pol Nord.Exemples:
-La temperatura mitja anual en Hèlsinki és de 5'3º C.
-La temperatura màxima a l'estiu en algunes ciutats del sud pot arribar a 30º C.
-Durant els mesos d'hivern s'arriba a -20º C.
En el nord, dins del Cercle Polar Àrtic, l'hivern dura set mesos i el sol no es deixa veure durant 51 dies, produint-se una llarga nit, coneguda en finès com kaamos. A l'estiu, el sol brilla durant uns 73 dies, són les anomenades nits blanques d'estiu.En tot el país, quan plou ho a l'hivern ho fa en forma de neu. Això fa que durant molts de mesos tot el país estigui nevat. La neu cobreix el sòl durant 3 o 4 mesos a l'any en el sud; i durant uns 7 mesos al nord.
LA MONEDA
Abans de l'1 de gener del 2.002, la moneda de Finlàndia era el marc finlandès o MARKKA (FIM) que es dividia en 100 penniä (p).Les monedes eren de 10 i 50 penniä i de 1, 5 i 10 markkaa.Els bitllets eren de 20, 50, 100, 500 i 1.000 markkaa.1 euro equival a 5,95 marcs.
L'EDUCACIÓ
A Finlàndia, l' escolarització és obligatòria entre els 6 i 16 anys. No hi ha pràcticament analfabetisme. A més de les escoles de primària i secundària, Finlàndia té un ampli sistema d'educació per als adults:-escoles superiors-acadèmies populars -instituts de formació professional.L'educació obligatòria de 6 anys de primària i 3 de secundària. Posteriorment, poden continuar en el batxillerat (3 o 4 anys), o en escoles professionals com carreres d'entre 2 i 5 anys. Hi ha 21 universitats o escoles superiors.En els darrers anys s'ha implantat un pla nacional d'investigació i desenvolupament de productes, amb èmfasi especial en la informàtica.La universitat més important és la universitat de Hèlsinki que originàriament es va establir a Turku, en 1690 i fou traslladada a Hèlsinki en 1828. Altres importants institucions d' educació superior: la Universitat de Turku (1919), l'Escola d' Economia i Gestió Administrativa d' Hèlsinki (1911), la Universitat de Tampere (1966) i la Universitat d' Oulu (1958).
LA LLENGUA
Les llengües oficials de Finlàndia són:
-El finès parlat per un 93%de la població.
-El suec parlat per un 6%de la població .
-El Sami que s'hi parla a Lapònia (2500 Samis).
A Finlàndia la majoria de las persones també parlen l'anglès ja que s'ensenya com a primer idioma estranger.L' idioma finlandès pertany a la família lingüística ugrofinesa, que la incloeix en una de les seves branques al finès, l' estoni i altres llengües semblants.El finès és una de les llengües més complicades del món.
Expressions més comuns:
Hola/adéu: Moi
Gràcies: Kiitos
Bon dia: Hyvää huomenta
Bones tardes: Hyvää iltaa
Bona nit: Hyvää yötä
De res: Ei kestä
Perdó: Anteeksi
Fins després: Näkemiin
Quant val?: Paljon maksaa?
Quina hora és?: Mitä hello on?
Com et dius?: Mikä on sinum nimi?
No parlo finès: En puhu suomes
Avui fa molta fred: Tänään on liian kylmä
Si us plau, on és?: Olkaa hyvä, missä se on?
L'ALFABET
L'alfabet finès consta de les següents 21 lletres:A, D, E, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, R, S, T, U, V, Y, Ä, ÖSón vocals: A, E, I, O, U, Y, Ä, Ö, són pronunciades de manera curta.¨ A, E, I, O, U: sonen igual que en castellà.¨ Y: sona com la u francesa.¨ Ö: té un so igual al del grup francès eu.¨ Ä: aquest so no existeix en castellà i es una barreja de la a i de la e.
ESTUDIS DE FINÈS I DE CULTURA FINESA
Des de l'ingrés de Finlàndia a la Unió Europea, l'estudi del finès té una valor pràctic, per la necessitat de traductors i intèrprets, així com d'especialistes de qualsevol aspecte relacionat amb aquest país.Des de l'any 1.980 s'ensenya el finès i la cultura finlandesa en la Universitat Autònoma de Madrid. I des de 1.995, l'Escola Oficial d' Idiomes Jesús Maestro també ofereix el finès en els seus programes d'estudi.
LA POBLACIÓ
Finlàndia és un dels països d'Europa menys poblats. A mitjans del segle XVIII no assolia el mig milió d'habitants. És el segle XX quan la població ha experimentat un fort i ràpid creixement, a causa d'un elevat índex de natalitat.La població de Finlàndia és d' uns 5.200.000 milions d'habitants . Finlàndia es el sisè país europeu més gran i té una densitat de 17 hab/km2 ,és a dir, és un país poc poblat.La majoria de la població es concentra principalment al sud del país. Un 65%, viuen en àrees urbanes , i un 35% en zones rurals .La població es troba concentrada en les regions litorals:-Hèlsinki (551.000 habitants) -Espoo (210.000 habitants) -Vantaa (176.000 habitants)-Tampere (193.000 habitants)-Turku (172.000 habitants)-Oulu (118.000 habitants)L'esperança de vida és molt alta, a principis de 1.990 era al voltant de 73 anys per als homes i de 81 anys per a les dones.
LA GASTRONOMIA
El plat més típic de Finlàndia és la famosa taula d'entremesos nòrdics que s'anomenen "SMÖRGASBORD" i que presenta varietats de peix, carn, xarcuteria , així com amanides.Els dijous és el dia de la setmana que a tot el país es menja la famosa "sopa de pèsol", es serveix als restaurants, a les cases, als menjadors de les escoles...La carn de ren també és un plat típic tradicional.En un país de tanta aigua i de pesca es té que provar obligatòriament els plats a base de peixos com "l'arengada del bàltic" a la marinera, fet al forn. El salmó fresc o fumat també pot ser molt bo.A la tardor els bolets, en els que hi ha mes de un centenar de bolets comestibles, però també hi ha de verinosos, per això es recomanen comprar-los al mercat o menjar-los en un restaurant.Un menjar també molt bo són les empanadilles de Karelia, farcides de patata o d'arròs. Els pans farcits de peix, o de formatge.Els finlandesos beuen aigua, llet o cervesa menjant. Es possible, també, trobar una gran varietat de excel·lents vins d'importació.
ELS ÀPATS-L'esmorzar: és bastant fort. -El dinar: és normalment lleuger i consisteix en un plat d'amanida i la gent sol dinar entre les 11 i 13 hores.-Sopar: àpat més fort entre les a 17 i 18 horesTenen el costum d' anar a sopar a restaurants a partir de les 19 hores.Els restaurants en les ciutats serveixen menjar a totes hores es tant normal veure gent menjar a les 4 de la tarda com a les 10 de la nit.Sens dubte els menús son molt populars i els bufets lliures a preu únic tenen un horari establert.Moltes vegades els plats són tan abundants que es demanen el plat principal i postres.
ELS COSTUMS
Els finlandesos i els catalans són força diferents respecte a la seva manera de comportar-se.
SALUTACIONS: Si un finlandès no coneix prèviament a una altra persona , li dóna la mà, inclina lleugerament el cap (no tant com els japonesos) i diu el seu cognom.
SAUNA: És un dels costums més arrelats. Les saunes són unes habitacions de fusta on la temperatura i la humitat són molt altes. Es pot arriba als 100º.En aquest país trobem uns 2.000.000 de saunes que els finlandesos utilitzen per relaxar-se, recuperar energies...
INTERNET: Els finlandesos tenen els índexs més alts d'utilització d'internet (tant els més joves com les persones grans). Realitzen una gran quantitat d'operacions a través de la xarxa, com la compra de productes , operacions bancàries...
TELÈFONS MÒBILS: La majoria dels finlandesos prescindeixen dels telèfons fixes, tenen un o més mòbils per família. Cal remarcar que Nokia és una empresa finlandesa i que les tarifes telefòniques són més baixes que les nostres.
HORARIS: Els horaris dels finlandesos són molt diferents als nostres. Els seus esmorzars són abundants, dinen entre les 11 i la 1; i sopen entre les 5 i les 6 de la tarda.Les botigues tanquen entre les 5 i les 6 de la tarda, però al migdia estan obertes.
ELS PERSONATGES FAMOSOS
- Paavo Nurmi (1.897-1.975) Un dels atletes més importants. Va participar en varis jocs olímpics. Era conegut com "el finlandès volador".
-Frans Eemil Sillampaa (1.888-1.964): Escriptor que va aconseguir un premi Nobel de literatura
-Jean Sibelius(1.865-1.957) fou el compositor finès més important del S.XX. La seva música s'inspira en gran mesura en la natura i en les llegendes fineses.
- Alvar Aalto: arquitecte i dissenyador (1.898-1.976)
-Mika Häkkinen: pilot de Fórmula 1. Va néixer a Hèlsinki el 28/9/1.968
- Pare Noël: L'avi amb més amics del món. És molt popular per tots els nens de Finlàndia i de molts altres països. Se'l pot visitat tot l'any en el Cercle Polar Àrtic, en la ciutat de Rovaniemi.
dimecres, 30 de juliol del 2008
Som a mig estiu
En resum, hi penjaré modestament temes relacionats amb la experiència erasmus i amb el país, per tal de mantenir-me distret, informar a aquell qui vulgui sobre la vida a Finlàndia, o sobre mi, així no he d'escriure mails individuament cada dos per tres explicant el dia a dia... exacte, obro el blog per mandra pura xD ,és "tremendo"... Tot i així respondré tots els mails que caiguin, sigui d'amics, familiars, coneguts i saludats o de qui li calgui informació relacionada amb el tema, promès!