dimecres, 24 de setembre del 2008

No tot podia ser perfecte a Finlàndia

Lloc: Joensuu
Estat del cel: Matí assoleiat i tarda ennuvolada.
Temperatura: 13ºC (estem en una setmana força càlida)

Com ja sabreu ahir es va produïr un tiroteig en un centre de secundària de formació professional Kauhajokit, Finlàndia. Un estudiant va entrar armat dins del centre educatiu i sembla que va disparar indiscriminadament contra altres estudiants. En acabar es dispararia un tret al cap. Finlament el nombre de víctimes mortals va ser de deu, més l'agressor.

Per a més informació sobre els fets llegiu la notícia publicada a l'Avui al respecte.

No era el primer cop que passava, durant l'anterior mes de novembre hi havia hagut un altre tiroteig a un institut de Tuusula amb nou morts. Dos tiroteigos en un país de poc més de 5 milions d'habitants és més que una simple coincidència. I encara és més xocant tenint en compte que es tracta d'un del països del món amb un índex més elevat d'èxit escolar, i en canvi un dels més baixos en quant a delinqüència.

No pretenc treure'n l'entrellat ja que només porto tres setmanes per aquí dalt, però una idea si està prou clara: Finlàndia no és un país perfecte. Ahir va quedar demostrat que hi ha alguna cosa dins la societat "modèlica" finlandesa que no acaba de funcionar. Altres símptomes podrien ser els problemes d'alcoholisme o de ludopatia que salten a la vista (més que no pas la creença que tenim en què els suicidis estan a l'ordre del dia). És d'esperar que aquí algú hi reflexionarà a fons.

I a pesar de tot avui ha estat un dia de màxima normalitat: la ciutat, la universitat i la gent realitzaven les seves tasques amb total naturalitat. Només una gran presència de banderes a mitja asta recordava que avui és un dia de dol nacional.


Banderes a mitja asta a l'universitat

2 comentaris:

lennon ha dit...

Doncs aixo sembla, que de pirats n'hi ha per tot arreu. Com et va per alla dalt xiket, sincerament et vei molt integrat i men alegro. He de reconeixer que no soc gaire afeccionat a escriure en blogs i coses d'aquestes però per poc que pugui o fare al teu per tal d'informar-te de com van les coses per la tranquila (en aparença) Girona.
Una abraçada ben forta xiket. Kuidat

lennon

Scb ha dit...

Ei, Lennon! Quant de temps! Doncs si, de moment pinta força bé tot per aquí dalt, amb l'excepció del menjar, el fred i l'anglès. A veure que en surtirà de tot plegat.
Doncs ja m'explicareu com ho porteu per Girona (tranquila o no), així com què esteu fent finalment(tema estudis). Però ja en parlarem algun dia pel msn si voleu. Vinga salut i una abraçada a tots/es ;)